De petits, molts i moltes de nosaltres hem llegit la novel·la “L’illa del tresor”. Un llibre apassionant, ple d’aventures inoblidables, que ha estat portat al cinema moltes vegades. Una de les claus d’aquest llibre és el mapa que porta al tresor: hi pensava l’altre dia, quan es presentava el “Llibre Blanc de la Cultura a Terrassa” al Teatre Alegria. El Llibre Blanc em va portar a pensar uns moments en un altre llibre, un gran clàssic, i en la recerca d’un tresor.
En certa manera, el Llibre Blanc és un mapa. Però no és un mapa per sempre ni condueix a un únic tresor. És el millor mapa que tenim ara mateix, fet amb la participació de desenes de persone si entitats. Tanmateix, es tracta d’un mapa viu, que anirà evolucionant en el futur i explorant nous territoris, proposant la recerca de nous tresors.
Hem definit a grans trets la cultura que volem: lliure i creativa, democràtica. Volem trobar un equilibri entre les xarxes, les comunitats, i també les individualitats. Volem una cultura que no sigui de peatge, que no estigui castigada pels governs. Volem una cultura que mai més no torni a ser considerada com una cosa supèrflua, com un luxe o com un simple negoci. Volem una cultura democràtica, oberta a tothom, perquè és la clau d’una societat més lliure, més plural, més crítica i creativa.
Això s’expressa a través de 35 objectius i 100 accions concretes, que han sortit de la reflexió i debat entre moltíssimes persones i entitats culturals, entre tot el sector cultural de la ciutat.
Són just la gent que ha de construir els nous horitzons de la cultura terrassenca del segle XXI, seguint el guió que ens dóna aquest Llibre Blanc, però també, òbviament, anant més enllà i explorant nous camins. És a dir, escrivint la segona part del Llibre Blanc, que ara només té pàgines en blanc perquè les escrivim entre totes i tots nosaltres. Aquest serà el gran llibre de la cultura de Terrassa al segle XXI, un llibre que tindrà cada any una Nit de la Cultura i 365 dies per a la cultura i per a tothom.
Molt poques ciutats tenen un mapa i un tresor com el de Terrassa. A vegades s’ho creuen més els de fora que nosaltres mateixos. Som-hi, doncs, que hi ha molta feina per fer…
