BIOGRAFIA

 Jordi Ballart i Pastor. Alcalde de Terrassa i polític (PSC). (Terrassa, 8.2.1980). Llicenciat en Ciències Polítiques (UAB). Actualment és Primer Secretari del PSC a Terrassa i membre del Consell Nacional del PSC. 

La meva biografia

Les meves arrels familiars

Vaig néixer a Terrassa el 8 de febrer del 1980, en una família  que vivia molt d’aprop el món de la indústria tèxtil terrassenca i també la política. Als tres o quatre anys els meus pares ja em portaven a alguns mítins i actes del PSC. Vivíem al centre, en una zona que ha canviat molt amb els anys, però en la qual aleshores s’hi trobaven algunes de les grans fàbriques terrassenques “de tota la vida”, que van tancar degut a la llarga crisi del tèxtil. Vaig estudiar a l’escola pública Lanaspa (EGB) i a l’Institut Nicolau Copèrnic (BUP i COU).

De petit, jugava a la plaça de darrera de casa, on hi havia l’antiga Bòbila Segués, també al Parc de Sant Jordi abans i després de sortir ”de música”. Amb la meva família, ens agradava anar a La Mola, fer petites excursions en tren a Barcelona o sortir a buscar bolets a la tardor: encara en sóc un aficionat, però no tinc temps lliure per fer-ho els caps de setmana.

La meva família m’ha transmès els seus valors humans, socials, polítics, i ho ha fet a través del seu exemple en la vida de cada dia: ara me n’adono més que mai i me’n sento molt orgullós. La història del meu avi, mutilat a la Guerra Civil, m’ha marcat profundament. El meu avi i besavi regentaven el Bar Català, al carrer Sant Francesc, més o menys a l’alçada de l’actual sala Fred Astaire. Era un lloc de reunió i trobada clandestina dels antifranquistes. Un bar amb molta “solera” a la ciutat

Jove i  compromès amb el socialisme

Als setze anys vaig prendre una decisió molt pensada i molt sentida per dins: afiliar-me a les Joventuts Socialistes, començar  a comprometre’m amb el socialisme i amb la meva ciutat. En vaig ser primer secretari durant set anys.

Clar que també m’agradava sortir de marxa o anar d’excursió amb els amics i amigues i fer les coses que fan els joves, però la meva implicació en la política va ser des d’aleshores una part molt important de la meva vida i del meu procés d’aprenentatge i maduració. En aquests anys vaig estudiar música i violí al Conservatori Municipal de Música i vaig formar part del Cor del Conservatori i de la seva Orquestra Juvenil.

 

Els anys de formació i les primeres feines

El 1998 vaig triar estudiar Ciències Polítiques a l’Autònoma (UAB): ja tenia claríssima aleshores la meva vocació per la política i per treballar al servei a la societat i volia preparar-me a fons per fer-ho el millor possible. M’hi vaig esforçar i en general vaig treure bones notes. Allí vaig tenir la sort de comptar amb professors com Arcadi Oliveres, Joan Subirats, Juli Busquets, Joan Botella, Raül Romeva, Gabriel Colomé…

Durant els anys que vaig passar a Bellaterra, vaig formar part del sindicat AJEC, on vaig treballar pels drets dels estudiants i vaig formar part d’alguna candidatura al Claustre. Amb el temps, també he anat vinculant-me a algunes entitats ciutadanes, com l’agrupament escolta Pau Casals (quan era un adolescent) o els Voluntaris Forestals de Terrassa.

Mentre acabava els meus estudis i immediatament després vaig trobar les meves primeres feines: fer enquestes per telèfon o al carrer, d’administratiu… Posteriorment, vaig treballar al Consorci de la Zona Franca, en tasques relacionades amb amb les relacions institucionals. Això em va servir per conèixer a fons molts aspectes de les administracions i de la vida pública.

Regidor a l’Ajuntament de Terrassa

El 2005 vaig entrar a l’Ajuntament de Terrassa com a regidor, primer a temps parcial i després a plena dedicació. En aquesta etapa em vaig responsabilitzar de la regidoria d’Imatge i Comunicació, depenent directament de l’alcalde, Pere Navarro.

En el mandat següent, 2007-2011, vaig ocupar altres càrrecs: regidor de Presidència, de Relacions Institucionals, d’Imatge i Comunicació, de Participació Ciutadana, de Solidaritat i Cooperació i de Joventut.

Des del juny de 2011 fins al desembre de 2012, vaig ser Tinent d’Alcalde de Planificació Urbanística i Territori, a més de regidor d’Urbanisme, Obres Públiques, Mobilitat, Via Pública i Seguretat Ciutadana, així com també Portaveu del Grup Municipal Socialista.

A l’abril de 2012 vaig ser escollit Primer Secretari de l’agrupació local del PSC a Terrassa i formo part del Consell Nacional del meu partit.

Al desembre de 2012 vaig ser elegit Alcalde de Terrassa.

Joventut i experiència

En aquests set anys d’experiència municipal he combinat tasques de gestió en diverses àrees amb d’altres molt més polítiques, he estat en contacte continu amb desenes d’entitats i associacions, he trepitjat i conegut a fons la ciutat. I, sobretot, he pogut aprendre moltes coses de l’alcalde, amic i mestre Pere Navarro, dels meus companys i companyes de partit, dels regidors i regidores de les diferents formacions polítiques, de desenes de professionals.

Política 2.0: actiu a les xarxes socials

Em trobareu fàcilment a les xarxes socials (Facebook, Twitter…), on m’agrada mantenir contacte directe i personal amb la gent, tot i que darrerament m’està desbordant. Tinc un bloc també (www.jordiballart.cat) al qual li estic fent reformes en profunditat aquests dies i que espero deixar enllestit ben aviat. De moment tinc una Blackberry una mica atrotinada, estic pensant si ja va essent hora de canviar-la…

La meva manera de ser i de viure

Sóc una persona més aviat tímida al principi, tot i que també força dinàmic i espontani, i em considero dialogant i pacient. Puc ser impulsiu a vegades, però mai irreflexiu.

Com a polític, crec que em caracteritzo per la capacitat d’escoltar sempre tothom i per la importància que dóno a la solidaritat, la participació, l’entesa. Em considero una persona seriosa, compromesa i treballadora les 24 hores del dia i sóc molt actiu a les xarxes socials.

Un dels meus reptes fonamentals és i serà fer micropolítica en majúscules.

M’agrada anar vestit amb samarreta i texans en la meva vida privada, però en la meva faceta política vesteixo de manera més formal tot i que, si puc, prefereixo estalviar-me la corbata.

Tinc un cotxe normal, un Seat vermell (el color no és casual…) comprat fa set anys, i un pis al barri del segle XX. Hipotecat, evidentment, com tanta gent.

Les meves aficions personals

Les meves aficions personals són: la fotografia, viatjar i conèixer món, cuinar, llegir, anar al teatre… I encara que algú faci broma, cosa que no em molesta, em segueixen agradant molt la música en general i tocar el violí en particular.

Entre els meus llibres preferits i que m’han marcat, destacaria aquests: “Cinco horas con Mario”, de Miguel Delibes, “Mañana en la batalla piensa en mí”. de Javier Marias. Pel que fa a la música, m’agrada la música d’autor: Ismael Serrano és un dels preferits. Sóc de la generació dels principis del rock català: Sopa de Cabra, Sau, Sangraït, Lax’N Busto, Els Pets… A l’època d’adolescent havia anat a molts concerts. També m’agraden grups com REM o Queen. I la música clàssica, especialment Bach i Mozart. De tant en tant encara toco el violí: vaig començar amb un 1/2, vaig passar pel 3/4 a mida que m’anava fent gran i ara en tinc un de sencer.

La cuina em relaxa, em permet no pensar en res. M’agrada convidar a gent a casa i cuinar. M’encanta especialment fer tot tipus d’arrossos i fideuàs. I inventar coses noves, barreja de gustos…

Pel que fa als viatges, tinc un record molt expecial de quan vaig anar a Irlanda amb motxilla. Les ciutats en les quals he estat i més m’han fascinat, per raons diferents, són: Berlín, New York i Marrakech (especialment Jemaa El Fna). Índia i Senegal m’han deixat també una empremta molt profunda. El lloc més insòlit on he estat fins ara és l’illa de Porto Santo (a Madeira).

La persona que més m’ha impressionat, sens dubte, és Vicenç Ferrer. Vaig sopar a casa seva a Anantapur (India) quan era regidor de Cooperació Internacional. Pasqual Maragall és una altra de les persones que m’ha atret profundament per la seva passió, per la seva personalitat, per les seves idees. Altres personatges que considero referents meus són Nelson Mandela, Franklin D. Roosevelt i Felipe González.